lunes, noviembre 12, 2007

POR ÉL

Me siento presa
por el poderoso influjo de la luna,
totalmente enajenada
bajo los efectos del amor.

La noche me recuerda
que me siento dichosa
rodeada por unos brazos
que no se si merezco.

Si esto es un sueño,
no quisiera despertar jamás.
Por que Él
es quien enloquece mi mente
antaño castigada,
aunque ahora feliz.

Por Él sucumbo
ante el libidinoso deseo,
en ocasiones lascivo,
colmado de pasión.

3 comentarios:

Anónimo dijo...

mmmm. l'han tocat tants de poetes que esta ja una mia desvirtuat aquest tema. al poema posterior, expreses millor el que sents i no et deixes influenciar per el tòpic. pots fer-ho millor i ens ho has demostrat. que no sapiga greu la critica pero aquest es una mica ... no se, no es digne de tu. va, si esperes que sempre digui que m'agrada no comptis amb la meva opinio. amb tota l'estima del mon escric aixo i que no faci mal. de cualsevol manera, dins els topics te certa bellessa que potser jo no soc capaç de valorar del tot.

CatiSampolFrontera dijo...

Un ha d´expressar allò que sent, encara que caigui dins el tòpic de sempre. Per això està inventada, per expressar. Se que els teus comentaris els fas amb tota l´estima del món. Tampoc esper que sempre t´agradin, tothom te els seus gusts, i no es pot pretendre agradar sempre. Vull seguir comptant amb la teva opinió, com sempre ho has fet, respectant-me com tu saps, i no em sap breu que em facis critiques, siguin les que siguin. Des de sempre m´han importat i tu ho saps.

Segueix com fins ara, seguint-me, si et plau.

Fins aviat

Anónimo dijo...

Em plau.